Avui en dia, mantenir identitats diferenciades a Barcelona és tan difícil, la Vila de Gràcia manté un tarannà propi .., la seva densa xarxa d’entitats, el seu particular urbanisme, la Festa Major … Tot això li dóna un caràcter especial, i amb aquest projecte OAK fa una reinterpretació d’aquest esperit de Gràcia.
El projecte va iniciar de la voluntat de recrear tres habitatges unifamiliars idèntics, però amb un sentit arquitectònic diferenciat entre ells, pel que fa a l’interior. En ple casc antic de la Vila de Gràcia, a Barcelona, ens trobem amb un habitatge de planta baixa, en cantonada entre els carrers de Verdi i Robí, en desús, i en un estat ruïnós, que demanava urgentment una rehabilitació. El repte era enfrontar-se a uns límits molt acotats i resoldre’ls de la millor manera possible, dotant a cada habitatge, independent, de les condicions d’habitabilitat i confort adequades.
L’obra va començar amb l’enderroc de la construcció existent i l’adequació del solar. Fonamentacions, mesuraments, maquinària pesada, replanteixos, formigó i acer, estructures, personal propi, visites de coordinació i seguiment, material d’aïllament, ceràmiques, fustes, detalls, mobiliari, etc … es van anar coordinant durant 15 mesos per assolir l’objectiu que reflectia el projecte d’execució.
El conjunt, l’edifici, adopta la forma geomètrica d’un prisma de 30x10x5 metres. Els tres habitatges organitzen el seu interior en una planta baixa amb un bany i un espai obert en el qual interactuen la cuina, la sala d’estar i el menjador; una primera planta en què hi ha un bany i dues habitacions; i una planta terrat, en el qual es comuniquen les tres entitats. Cada habitatge disposa d’accés independent des del carrer Robí i equipaments complets de calefacció, climatització i instal·lació solar tèrmica. Quant als acabats interiors s’han utilitzat ceràmiques, fustes, aluminis, acers, mosaics hidràulics, vidres i pintures ecològiques, amb dissenys molt càlids i confortables, segons criteri de la Propietat i la Direcció d’Obra.
Exterior amb una simplificació radical, tant en la composició com en el color, amb un estil regular i reductor, avança cap a un llenguatge que recorda notablement a Piet Mondrian ia una arquitectura racionalista, amb material ceràmic i resines sintètiques tractades. Amb la millor coordinació possible, materials nobles i de qualitat, un cost d’execució reduït i infinitat d’anècdotes en el transcurs dels treballs, es fa lliurament de l’obra a finals de maig.
