Actualizado el Dilluns, 22 juny, 2020
Per una banda, projectar un showroom per una empresa constructora té com a repte principal conseguir que l’espai resultant no sigui un mostrari de materials sense cap mena de relació entre ells. Per altra banda, i evidentment, l’objectiu principal de la constructora és mostrar la major gamma de productes i solucions possibles als seus futurs clients.
L’objectiu en el projecte del Showroom d’OAK ha estat, doncs, aconseguir mostrar tots aquests materials i, més important encara, generar un ambient que permeti als futurs clients entendre no tant com podrien ser els materials per la reforma del seu pis o futura llar com quin l’ambient podrienarribar a aconseguir.
L’espai del showroom es divideix en les zones d’interès de la constructora: cuines, banys, sòls, etc. Però no s’ha unificat l’espai mitjançant una envoltant de lames de fusta i un armari longitudinal que unifica el prímetre i ajuda a l’emmagatzemament, per a què la sensació sigui la d’estar en un habitatge real, amb la seva cuina, el seu bany, el seu saló i un espai d’oficina.
El local on s’ubica el projecte es divideix en dos espais separats pel volum de comunicacions verticals de la finca.
Aquesta lògica de divisió en dos no la mantenim en la reforma, sinó que intentem expandir el primer espai fins el fons del local, mitjançant una extensió del sòl, sostre i paret lateral que acompanya tot l’espai.
D’aquesta manera aconseguim que, en un mateix ambient determinat per uns mateixos materials, expliquem les opcions que poden donar-se en el referent a cuines i banys (el principal sector de la constructora), però també en espais domèstics i d’oficina, integrant les oficines de l’empresa en el sector expositiu, ampliant així les referències i el possible ventall de negoci.
La part més profunda del local s’enfosqueix tota en negre, de manera que mitjançant una cuidada il·luminació i unes galledes que emmarquen els diferents materials poden exposar-se aquelles solucions que serveixen de base per entendre diferents tipus de reforma.
Podeu llegir l’ article complet al blog de l’Anna i l’Eugeni Bach