Encara avui, quan mantenir identitats diferenciades a Barcelona es tan difícil, la Vila de Gràcia manté un tarannà propi: la seva densa xarxa d’entitats, el seu particular urbanisme, la Festa Major… Tot això li dóna un caràcter especial i, amb aquest projecte, OAK fa una reinterpretació d’aquest esperit gracienc.
El projecte es va iniciar a partir de la voluntat de recrear tres habitatges unifamiliars idèntics però amb un sentit arquitectònic diferenciat entre ells en quant a l’interior.
En ple casc antic de la Vila de Gràcia, a Barcelona, ens vam trobar amb un habitatge de planta baixa que feia cantonada entre els carrers de Verdi i Robí, en desús, en un estat ruïnós i que demanava urgentment una rehabilitació. El repte era enfrontar-se a uns límits molt acotats i resoldre’ls de la millor manera possible, dotant a cada habitatge independent de les condicions d’habitabilitat i comfort adequades.
L’obra començà amb l’enderroc de la construcció existent i l’adequació del solar. Fonamentacions, mesuraments, maquinària pesada, replantejos, formigó i acer, estructures, personal propi, visites de coordinació i seguiment, material d’aïllaments, ceràmiques, fustes, detalls, mobiliari, etc… es van anar coordinant durant 15 mesos per a assolir l’objectiu que reflectia el projecte d’execució.
El conjunt -l’edifici- adopta la forma geomètrica d’un prisma de 30x10x5 metres. Tots tres habitatges organitzen el seu interior en una planta baixa amb un bany i un espai obert en el que interactuen la cuina, la sala d’estar i el menjador; una primera planta en el que hi ha un bany i dues habitacions i una planta terrat en el que es comuniquen les tres entitats. Cada habitatge disposa d’accés independent des del carrer Robí i equipaments complets de calefacció, climatització i instal·lació solar tèrmica. En quant als acabats interiors s’han utilitzat ceràmiques, fustes, aluminis, acers, mosaics hidràulics, vidres i pintures ecològiques, amb dissenys molt càlids i comfortables, segons el criteri de la Propietat i la Direcció d’Obra. L’exterior, amb una simplificació radical, tant en la composició com en el color, i amb un estil regular i reductor, avança cap a un llenguatge que recorda notablement a Piet Mondrian i a una arquitectura racionalista, amb material ceràmic i resines sintètiques tractades.
Amb la millor coordinació possible, materials nobles i de qualitat, un cost d’execució reduït i amb infinitat d’anècdotes en el transcurs dels treballs, es fa entrega de l’obra a finals de Maig.
